En la terminologia psicoanalítica «acte fallit» és una acció que no és resultat d’una voluntat conscient sinó un altre resultat que s’imposa a l’escena subjectiva. El que és concebut com a «acte fallit» no és degut a que la persona…

Quan pensem en la disponibilitat del psicoanalista vers el pacient tenim la referència de l’enquadrament psicoanalític, per tant, l’atenció psicològica desplegada en una relació psicoterapèutica específica. És sabut que hi ha multiplicitat de modalitats d’atenció psicoterapèutica. Totes les modalitats de…

Si parlem de mirar als ulls hem d’entendre que ens estem referint a una situació de comunicació. Però no només de comunicació, a seques, sinó de comunicació que avui diríem «presencial», en cos present, cara a cara. Temps enrere potser…

La tristesa és una de les emocions humanes fonamentals, juntament amb altres emocions bàsiques. La comprensió psicoanalítica permet explorar la tristesa entenent les arrels, el per què ens sentim tristos? Tot i que sovint s’associa amb experiències de dolor, la…

No sempre i en tot moment se sent vergonya. Però en determinades circumstàncies es pot sentir vergonya, per què? Quines circumstàncies son les que desperten la vergonya? Sense dubte les circumstàncies en què haig d’entrar en algun tipus de socialització…

Si ens fem la pregunta -dirigida a nosaltres mateixos- de si podem perdonar és que hi ha hagut un dany previ. Algú ha provocat una ofensa en un altre. Qui es pregunta si pot perdonar -et puc perdonar?-, necessàriament és…

mujer boca tapada

De vegades ens passa que no tenim record d’alguna situació viscuda en el passat, remot o recent. Caiem en el compte per mitjà, per exemple, de comentaris d’algú que sí que manté el record d’aqueixa situació. Llavors és quan ens…

La pregunta “qui soc jo?” remet a la consideració de la nostra identitat. Tenim experiència de nosaltres mateixos de diverses maneres, per diverses vies. El nostre jo és el nostre company inseparable. L’experiència de la nostra identitat subjau a totes…

Hom parteix del punt de vista més habitual: que la companyia és una bona companyia. Romandre sol, privat de la bona companyia pot ser viscut com una privació involuntària del goig de l’acompanyament. Des d’aquest vèrtex, la solitud a la…

Plantejar-se si l’amor és quelcom que lliga les persones que el senten, d’alguna manera, és una qüestió de dedabt. Si hi ha aferrament, per amor, fins a quin punt hi ha necessitat i, en conseqüència, dependència i pèrdua de llibertat.…

Verified by MonsterInsights