La pregunta com funciona la ment humana?, per la seva formulació, indica diverses coses. La més transcendent és l’abast de la paraula “ment”. Què entenem per ment? Tradicionalment, per ment, s’ha entès el conjunt de capacitats cognitives (memòria, percepció, atenció, pensament, consciència, sensació, llenguatge, etc.) que utilitza un subjecte humà; en el seu desenvolupament normal en la vida quotidiana.

En l’àmbit de la psicologia, la referència a la ment humana inclou els aspectes que transcendeixen l’aspecte cognitiu de la mateixa. Per incorporar, també, els aspectes emocionals. Així, la ment humana també fa referència a l’actitud, comportament, fantasia, emoció, sentiment, etc. Intentar respondre la pregunta sobre com funciona la ment humana ens portarà a atendre els diferents processos en què es mostra l’esdevenir mental: els processos conscients, els inconscients i els procedimentals. Igualment, la pregunta apunta a la consideració que la ment no és patrimoni exclusiu de la condició humana sinó també d’altres éssers vivents. La que sí que és exclusiva és la ment “humana”. Per això la nostra pregunta inicial.

La ment i el cervell.

La reflexió sobre el funcionament de la ment és l’àmbit de diferents disciplines científiques (neurociència, psicologia). Així com de la filosofia (en particular, de la “filosofia de la ment“). En aquest espai de la intersecció de diferents aportacions apareix la qüestió del cervell i de la seva relació amb la ment. És el cervell conditio sine qua non per a l’emergència de la ment? És la ment una funció del cervell? Aquí hi caben diferents interpretacions.

La reflexió filosòfica s’ha interessat pel problema de la ment des de l’antiguitat, tant a la tradició oriental com a l’occidental. Unes aportacions han cregut veure un dualisme en l’apreciació de la diferència entre la ment i el cervell; altres, han pogut postular un cert monisme.

Els descobriments de la neurociència, gràcies als estudis del cervell amb tecnologia diversa (encefalografia, tomografia axial computeritzada, tomografia per emissió de positrons, angiograma i ressonància magnètica funcional), apunten a una localització de diferents aspectes del funcionament mental a diferents àrees cerebrals més o menys difuses. Així, la consciència, el pensament, la percepció s’assimilen, encara que no exclusivament, al funcionament del còrtex cerebral; la memòria i el comportament, al sistema límbic; les emocions, a l’amígdala. Etcètera. Cal no oblidar que el funcionament del cervell respon a la interacció d’una extensíssima xarxa neuronal; que, a més, està vinculada amb la resta de l’organisme biològic l’aparença externa del qual configura el cos humà.

La psicologia estudia la interacció del cervell amb la ment humana a partir de la observació dels seus fragments; és a dir, a partir del monitoratge del comportament, de les emocions, de l’atenció, de la memòria, de la consciència, etc. Tanmateix, la psicologia es pot referir al funcionament de la ment sense haver d’estudiar-ne la repercussió cerebral.

La ment, què la caracteritza?

No hi ha dubte entendre què s’entén per cervell humà. És aquella zona de l’organisme biològic humà que està ubicada dins l’estructura òssia, que anomenem crani. Plena d’infinites connexions de neurones als espais sinàptics corresponents. Que es pot detectar i estudiar amb tecnologia diversa. Però, i la ment?

El primer que cal destacar és que tota afirmació que es pretengui científica o filosòfica sobre la ment no pot ser sostinguda més que per una ment humana. Sense ment no hi ha ciència, ni filosofia, ni -és clar- psicologia. Tota asseveració sobre el funcionament cerebral que sostingui, per exemple, la neurociència, ha de ser sostinguda per una ment fora de l’exploració neurocientífica. L’exploració del cervell humà s’ha de fer necessàriament per una ment humana que estaria fora de l’exploració; que no estaria subjecta a estudi. L’activitat filosòfica i psicològica és una mostra de les possibilitats de la ment humana.

Què és la ment, doncs? La ment pot ser observada o autoobservada en els seus fragments, els quals han estat referits més amunt. Els diferents aspectes del funcionament mental poden ser identificats, explorats, estudiats i fer comparacions que pretenguin certa dosi d’objectivitat. Així podríem dir que aquesta persona té molta o poca memòria, bona o mala atenció, molta capacitat de pensament, facilitat per a l’emocionalitat, etc.

Però hi ha res que unifiqui aquests diferents aspectes de la ment? La consciència del jo personal podria ser la nota unificadora de la diversitat mental. Què és el jo personal? L’intent de resposta a aquesta pregunta remet a la consciència de la subjectivitat pròpia que no pot ser àmbit de l’estudi que es pretengui objectiu per part d’una altra subjectivitat.

Les claus del funcionament mental.

Com funciona la ment humana? Hem dit més amunt que la ment es mostra en diferents funcionaments que es despleguen en forma de processos: uns conscients, altres inconscients, altres procedimentals. Vegem-ho amb més detall Què són els processos conscients? Els que remeten al registre de la consciència del propi subjecte. Així, quan sé que estic pensant, sentint, recordant, percebent, atenent, comportant-me, etc., d’una manera determinada; està en marxa el procés que implica el registre conscient de la meva activitat mental.

Tanmateix, moltes vegades, no tinc notícia del que estic pensant, sentint, percebent, etcètera; sinó que aquest succeir mental, d’unes o altres característiques, s’està produint en mi, sense la meva participació conscient. Passa en mi o davant meu o simplement -podríem dir-, passa. De vegades, es pot percebre des de fora del meu jo, per un altre jo, per exemple, amb més facilitat que per a mi mateix. Per la condició de procés inconscient.

Hi ha altres aspectes del funcionament mental que no requereixen de la consciència per al seu desplegament, sinó que s’executen de manera -diguem-ne- automàtica; després que ja s’han internalitzat. Aquests aspectes mentals tenen a veure amb els processos procedimentals que el subjecte humà ha interioritzat sobre la base d’un aprenentatge prèviament memoritzat.

El funcionament inconscient de la ment.

Cap problema amb la part conscient ni amb la part procedimental de la ment. El problema ve quan el subjecte individual no pot accedir a la consciència dels mecanismes de la seva ment; que cauen del costat del procés inconscient. Els pensaments, les actituds, les emocions, els comportaments, les sensacions, les percepcions, les interpretacions, etc.; són les que emergeixen a causa de raons que té el subjecte humà però que no són reconegudes pel mateix.

Com funciona la ment humana? En particular, l’atribució de pensaments a la ment de l’altre (teoria de la ment). La ment utilitza la capacitat de representació per ajudar l’individu a orientar-se a la vida, a la interacció amb el món, amb els altres jos. La manera com el jo percep el món determina la manera com s’hi estableix la relació. Cal recordar que la ment busca la satisfacció i fuig del patiment, encara que no sempre es pugui aconseguir ni una cosa ni l’altra. La frustració és part substancial de la condició humana. Des de la nostra més tendra infància experimentem satisfacció i insatisfacció a les nostres vides, particularment, a la nostra interacció amb el món.

La nostra ment ens proveeix dels pensaments, les sensacions, les percepcions, els sentiments, etc., que en cada situació se’ns desperten; a causa de la nostra interpretació del món que ens envolta. Així, davant de determinats esdeveniments sentim aprovació o rebuig, satisfacció o queixa, empatia o antipatia, etc. La nostra ment tendeix a la classificació del món que ens envolta i de la nostra ubicació al de manera binària; encara que de vegades, la nostra percepció no és nítida, sinó confusa. Aquestes reaccions de la ment condicionen també les nostres actituds i el nostre comportament.

Què fer davant del funcionament inconscient de la ment?

Ens estem preguntant per com funciona la ment humana? Quan no sabem què ens està succeint o, millor, per què succeeix en la nostra intimitat mental allò que ens passa, les reaccions que sentim; és quan podem pensar que estem davant d’un procés inconscient. De vegades, la persona actua en una direcció que no és precisament la que voldria sostenir, però se sent impel·lida a fer-ho. No ens referim exclusivament als comportaments amb alguna dosi d’addicció, sinó a actituds –sostingudes per xarxes de pensaments, sentiments, emocions, percepcions, etc.–; que ens empenyen a estar al món d’una manera que potser nosaltres mateixos rebutgem, però que no podem evitar.

La capacitat de prendre distància dels successos mentals que ocorren a la nostra interioritat propiciarà que, entenent les raons del nostre món intern; puguem estar en millors condicions per triar una altra configuració mental que ens ajudi a veure les coses duna altra manera. Si aquesta capacitat d’auto observació no és pas reeixida per les soles forces individuals, es pot pensar en la intervenció d’un ajut psicològic. La consulta amb un professional de la psicologia pot col·laborar a desenvolupar aquesta capacitat d’auto observació que permeti desvetllar els processos mentals inconscients. I això és factible en qualsevol dels diferents formats d’ajuda psicològica: entrevistes d’orientació, consell, psicoteràpia.

Facebook

Tweet

Guardar